Coneix històries inspiradores que ens demostren que les bones pràctiques d’inclusió laboral a Barcelona són una realitat que volem que impulsin el compromís i acció de més empreses.
Svetlana és administrativa de RRHH. Quan va arribar a Espanya del seu país natal, Moldàvia, era conscient que no podria continuar treballant com a professora. Gràcies al seu pas per la Fundació Privada ECOM, ha aconseguit reorientar la seva carrera i obtenir un treball en el qual se sent valorada. Raona:«si una empresa reconeix la tasca d’un empleat, el treballador retornarà el doble sempre».
Per a la Svetlana, les empreses que volen una bona inclusió han de tenir en compte les necessitats de les persones: l’adaptació de la franja horària, d’instal·lacions… I que tot això s’ha de fer «basant-se en el respecte, l’empatia i el reconeixement».
ENTITAT QUE ACOMPANYA EL TESTIMONI: FUNDACIÓ PRIVADA ECOM
ENTITAT QUE ACOMPANYA EL TESTIMONI: ACIDH
Maria és gericultora a la Residència, Centre de Dia i Casal La Trinitat, de la Fundació Privada Vella Terra. La seva participació en acidH l’ha ajudat a confiar en si mateixa, conèixer noves persones sense temor a ser encasellada i demostrar que és molt més valuosa de com l’han fet sentir en el passat. I és que per a Maria la inclusió és entendre que qualsevol persona, sense etiquetes, pot equivocar-se però també pot fer-ho bé. I que: «tothom té dret a treballar, a tenir dignitat».
Esther treballava d’ajudant de cuina fins que li van diagnosticar leucèmia. Durant el procés de recuperació, va ocupar la seva ment amb formació acadèmica en un nou àmbit professional. Quan li van donar l’alta, va obtenir la incapacitació per al seu anterior lloc de treball, però podia continuar treballant en un altre tipus de vacants.
És per això que va decidir assessorar-se a través de l’assistència social. Allà, va conèixer la Fundació Privada ECOM, on en tan sols un mes va reorientar la seva carrera laboral com a operària a la farmàcia Martí Tor de Barcelona. Esther reflexiona sobre la discapacitat: «potser no pots fer algunes coses, però ets capacitat per fer moltíssimes més».
ENTITAT QUE ACOMPANYA EL TESTIMONI: FUNDACIÓ PRIVADA ECOM
ENTITAT QUE ACOMPANYA EL TESTIMONI: FUNDACIÓ ESCLEROSI MÚLTIPLE
Montse és CEO de MonSegur, una corredoria d’assegurances inclusiva. Va decidir muntar la seva pròpia empresa perquè un dia es va adonar que aquest sector l’estava discriminant per tenir discapacitat. Montse, a més, és activista LGTBI i ha estat beneficiària del FEM Digital Talent de la Fundació Esclerosi Múltiple, que promou la reorientació digital de les dones amb discapacitat.
Com a CEO, Montse reconeix que no és 100% inclusiva perquè és molt difícil, i creu que «totes les persones, tinguem diversitat o no, tenim l’obligació de formar-nos i d’acostar-nos a altres entitats que treballen perquè les empreses siguin inclusives, i cada dia fer un pas més». I és que un pot conèixer molt sobre discapacitat, però desconèixer sobre la situació de les persones migrants, per exemple.
Sheila és mestra de pedagogia terapèutica a l’escola pública i atén alumnat d’infantil i de primària. Participa a ACAPPS i coneix molt bé haver de buscar recursos per a persones amb sordesa i sensibilitzar el seu entorn perquè tingui en compte les seves necessitats, per exemple quan necessita realitzar la lectura labial.
Una de les reflexions que Sheila assenyala als seus alumnes és que «cal creure en les possibilitats, que sí que existeixen, i que siguis tu mateixa per poder seguir, que això és el que poden fer tots». A les empreses els hi explicaria de manera similar: «que no es quedin al marge i que tinguin en compte les capacitats i habilitats perquè hi hagi una millor comunicació, una millor expressió i que es treballi de forma col·laborativa perquè tots vagin a una i es pugui avançar. Que confiïn en les possibilitats».
ENTITAT QUE ACOMPANYA EL TESTIMONI: ACAPPS
ENTITAT QUE ACOMPANYA EL TESTIMONI: AURA FUNDACIÓ
Abel està complint un somni: és futbolista i treballa al Barça. La seva història és un extraordinari exemple de superació. Va decidir sortir de lloc de treball on considerava que se l’excloïa per la seva condició i, recomanat pel seu psicòleg, va començar a practicar esport per intentar ser seleccionat en un club de futbol… que va resultar ser el seu club preferit. I és que l’equip blaugrana estava seleccionant les persones per confeccionar l’equip de la Fundació Barça Genuine, conformat per aproximar el futbol a jugadors i jugadores amb discapacitat intel·lectual.
L’alegria d’Abel i de tota la seva família va ser màxima quan els van comunicar que havia estat seleccionat pel club com a jugador. Quan, un mes després, Aura Fundació el va informar que el club també estava contractant gent per cobrir vacants, no va dubtar a aplicar per l’oferta, en la qual també va ser seleccionat. És llavors quan Abel reflexiona que, malgrat les complicacions i el patiment que ha hagut d’afrontar en la seva vida, ara mateix està complint un somni.
Les paraules d’Abel sobrepassen de la saviesa que t’aporta l’experiència, i ens acosten a l’essència del que hauria de ser un treball decent i inclusiu. Reclama que les persones s’han de sentir bé en els llocs de treball, i que han de sentir que la feina els genera valor. Reflexiona que deixar les persones amb discapacitat excloses a casa, sense l’oportunitat d’aportar i sentir-se útils no beneficia ni la persona ni la societat. Aquesta reflexió queda palesa en la filosofia quan va a jugar al club d’anar a demostrar les seves capacitats i fins i tot a guanyar: «a guanyar la moral de la gent«. A les persones empresàries els deixa un missatge: els aporta valor contractar persones amb discapacitat, es poden sentir millor.
Anna és administrativa a Aura Fundació. En la seva feina se sent valorada i està complint el seu somni d’atendre les persones. Nota que aprecien la seva simpatia – el seu somriure contagiós – i la seva bona tasca administrativa, i per això és feliç en aquest lloc de treball.
«Si l’empresa et valora jo crec que tothom treballaria més a gust, no?»,, reflexiona quan li preguntem què entén per una empresa on es treballi més bé, on es promoguin entorns que no excloguin ningú.
ENTITAT QUE ACOMPANYA EL TESTIMONI: AURA FUNDACIÓ
ENTITAT QUE ACOMPANYA EL TESTIMONI: FCSD
Carlos és auxiliar de sala i està molt content de treballar de cara al públic en un lloc amb tanta afluència de persones com suposa el Hard Rock Café. La naturalitat amb què Carlos treballa cara al públic és fruit de superació personal gràcies a l’ajuda de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD). Carlos era molt tímid, però gràcies a les activitats de la fundació, ha teixit amistats i s’ha format professionalment.
Tot i que opina que les empreses han millorat molt en matèria d’inclusió, és necessari una empenta més, i que les persones amb discapacitat intel·lectual siguin contractades en més llocs de treball: «qualsevol pot valdre per fer una feina, només cal que se li ensenyi les tasques i ja està».
En Décimo portava 30 anys sent autònom fins que va decidir deixar la seva feina i postular-se per a una altra empresa. A través de l’Equip d’Assessorament Laboral (EAL) de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) va reorientar el seu perfil laboral i, gràcies a aquest procés, treballa per Avan Serveis Externs atenent el públic en un aparcament.
Segons Décimo, els empresaris que no s’haurien de fixar tant en el currículum, sinó no en quantes ganes té la persona de treballar a l’empresa. I cal considerar l’experiència no només laboral, sinó també de vida. «Perquè la vida també t’ofereix moltes experiències i aprenentatges».
ENTITAT QUE ACOMPANYA EL TESTIMONI: EAL – IMPD
ENTITAT QUE ACOMPANYA EL TESTIMONI: EAL – IMPD
En Carles considera que les empreses busquen productivitat al 100% i per això de vegades prefereixen contractar persones que tenen una capacitat d’aprenentatge més ràpid, però que tinguin menys formació o no siguin tan adequades per al lloc de treball com una altra persona que tingui una capacitat d’aprenentatge una mica més lent. Tanmateix, considera que aquest punt de vista és fal·laç: «En un bon ambient, si s’expliquen bé les coses, som tan productius com el que més».
En l’actualitat, és administratiu en Llum Solidària Inclusiva. El que més li agrada és estar actiu, sentir-se útil. I és que Carles ha superat èpoques molt complicades. Durant la seva mainada, metges i educadors van detectar que tenia un aprenentatge més lent, però no va ser fins als 15 anys que li van diagnosticar el trastorn d’Asperger. D’adult, s’ha desenvolupat laboralment i té més paciència i una actitud positiva en el treball a través de l’Equip d’Assessorament Laboral (EAL) de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). També, gràcies a la Fundació Tres Turons, va fer el curs d’administració i va començar a tenir experiència i pautes per moure’s pel món laboral.
Les històries de bones pràctiques d’inclusió han estat possible gràcies a la col·laboració amb els Serveis d’Inclusió Laboral (SIL) que formen part de la Xarxa per a la Inclusió Laboral de Barcelona, la XIB, xarxa impulsada per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona.
A dia d’avui formen part 12 Serveis d’Inclusió Laboral (SIL): AREP (Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Problemes de Salut Mental), Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (acidH), Associació de famílies i persones amb sordesa (ACAPPS), AURA Fundació, Equip d’Assessorament Laboral (EAL) de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona, Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD), Fundació CHM Salut Mental, Fundació DAU, Fundació Els Tres Turons, Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), Fundació Joia, Fundació Privada ECOM.
Volem visibilitzar que, tot i que a través de les entitats vinculades a la XIB s’ha realitzat una forta tasca de recerca, no han pogut participar persones amb problemes de salut mental en el projecte, que exposin la seva situació i facilitin el seu rostre, a causa del fort estigma al voltant de la salut mental que encara persisteix en la nostra societat.
