D’esquerra a dreta: prof. Yih-Teen Lee (IESE Business School), prof. John Almandoz (IESE Business School), Cristina Kiskeri (Ferrer), Ricard Casas (ISS Facility Services), María Aparicio (Empowered by Hemper), Neus Vila PhD (IESE Business School), Veronica Devenin (B Academics), María Vallejo (Barcelona+B).
Barcelona, 4 de maig de 2023 – Al Cafè amb Impacte: Claus per liderar amb propòsit gaudim del bagatge i experiències de dos professors d’IESE experts en lideratge, i de tres ponents experts en cultura organitzativa, persones i gestió de talent.
El professor John Almandoz va iniciar la sessió explicant les principals diferències entre els estils de lideratge mecanicista, orgànic i humà. I va explicar el fet que per aconseguir que les persones de l’empresa entenguin i es puguin connectar o fins i tot identificar amb el propòsit empresarial, cal un lideratge humà, on el líder és exemplar, autèntic, humil, que sap trobar el millor de les persones i les fa sentir valorades.
El professor Yih-Teen Lee va complementar la introducció explicant la rellevància de la visió, missió i innovació associats al projecte de la Sagrada Família de Gaudí, i la seva relació amb les empreses amb propòsit i impacte positiu. Va emfatitzar la importància de tenir una visió a llarg termini en comptes de curtplacista, així com una cultura d’ innovació i aprenentatge constant per connectar més plenament amb la missió i generar contribucions positives.
L’esdeveniment va continuar amb les contribucions dels ponents experts. Cristina Kiskeri, Responable de Cultura i Talent a Ferrer (empresa d’unes 2000 persones), va compartir el procés de canvi cultural que s’està vivint a l’empresa farmacèutica des dels últims cinc anys arran de canvis en la direcció. Cristina Kiskeri apunta que Ferrer està apostant per la formació i desenvolupament d’un estil de lideratge més humà, que veu les persones com a persones, més que com a empleats.
….John Almandoz i Cristina Kiskeri… John Almandoz i Cristina Kiskeri….
Per tal d’ aconseguir el canvi cultural desitjat. Per desenvolupar l’estil de lideratge més humà s’estan fomentant les competències d’autoconeixement i autoregulació, sobretot a nivell d’intel·ligència emocional. Paral·lelament Ferrer està promovent espais de seguretat psicològica, i uns valors de tolerància a l’error per tal d’obrir espai a la innovació. De fet, s’està començant a reconèixer el valor dels equips que innoven, encara que no sempre arribin a l’objectiu inicialment acordat. Per tal d’aconseguir que el propòsit es visqui al llarg del temps i cali a totes les persones de l’organització, Ferrer aposta per una cultura ‘activista’, que promou la consciència de l’impacte positiu en les accions dins i fora de l’empresa. Ara la gent Feel (sent) el propòsit, però sempre poden actuar més d’acord en totes les accions del dia a dia. Aquest és un repte en el qual Ferrer està treballant amb una mentalitat beta, on la innovació i iteració els porta a anar trobant les formes més adequades pels seus equips. Un dels objectius últims de Ferrer, i que inspira Cristina Kiskeri, és que a «Ferrer no només acompanyem el creixement de les persones tant personal com professional, si no que busquem és que el pas per la companyia faci que et portis una major consciència social».
Ricard Casas, Director General de Persones i Cultura en ISS Facility Services Iberia (empresa de 30.000 persones a Espanya i 400.000 al món), va compartir que, per a ISS Facility Services, el més important és identificar què és el que l’empresa pot fer pels seus treballadors perquè estiguin motivats en la seva feina i connectin amb el propòsit de l’empresa en la qual ofereixen els seus serveis. Per aconseguir aquest objectiu ISS Facility Services se centra en dos pilars molt bàsics:
a) Ser un ocupador decent (complir a raja taula totes les obligacions com a ocupadors), i
b) Ser una empresa responsable, que fa bé el negoci, i que fa el bé amb el negoci.
John Almandoz i Ricard Casas.
El segon pilar es tradueix a fer acció social amb sentit de negoci (integrar grups vulnerables, integrar persones víctimes de violència de gènere, donar beques universitàries a fills d’empleats, la fundació dels empleats d’ISS Facility Services que finança la creació d’ocupació en països d’on els treballadors immigrants provenen). Tot això crea un orgull de pertinença. L’ acció social responsable de l’ empresa amb sentit de negoci és un win-win que ajuda a altres i ajuda l’ empresa alhora.
Al fil de la discussió, Ricard Casas va compartir que ISS Facility Services té dos propòsits, l’intern que és contribuir a una vida millor dels empleats, dignificant la seva feina i proveint benestar; i l’extern que és ajudar els seus clients que compleixin el seu propòsit. El propòsit extern el fomenten a través d’uns programes que abans s’anomenaven SWAHT (Service with a Human Touch / Servei amb un toc humà), on s’ensenyen dues coses:
a) Descobrir el seu propòsit a través d’ explorar el propòsit del client.
b) Aprendre a interactuar i a relacionar-se amb el client i amb els usuaris del client.
Per això, ISS Facility Services promou i valora la interacció adequada dels seus empleats amb els clients i que així es generin vincles de respecte, estima i confiança.
Per mantenir viu el propòsit extern busquen tots els mesos històries de com els empleats s’impliquen en el propòsit del client. Cada unitat de negoci, cada mes, ha de buscar una història relacionada amb el propòsit. La millor història té un premi i un reconeixement a nivell de cada divisió, i després se selecciona la millor a nivell del comitè de direcció. A final d’any s’elegeix la millor història de l’any que es presenta a ISS Món, on van tres finalistes del món. Les persones de les històries finalistes van a la convenció mundial amb els directius.
María Aparicio, Manager d’Empowered by Hemper (empresa d’unes 15 persones) va compartir que Hemper va néixer amb la idea de generar riquesa al Nepal a llarg termini. Explica que Hemper es pot representar com una banqueta de tres potes en què l’equip descansa a sobre a través del propòsit:
La mediambiental, on exclusivament tenen cabuda matèries primeres sostenibles i regeneratives com el cànem. El procés és artesanal i només s’utilitzen tints vegetals.
La social, on Hemper ha construït un ecosistema innovador a través d’aliances locals basades en el respecte, els drets laborals i l’equitat.
L’econòmica, tot el projecte ha de ser sostenible a nivell econòmic.
El que uneix les tres potes és el propòsit general que es basa a tornar a incorporar fibres naturals i tècniques tradicionals en una indústria tèxtil actual que crea productes sense ànima, que desvirtua cultures i que produeix sense tenir en compte l’impacte social i mediambiental que deixa al seu pas.
Maria Aparicio va apuntar que l’ingredient de lideratge que ha fet possible aquest projecte és l’exemplaritat de Gloria, la fundadora de Hemper, que, en tot moment, en totes les preses de decisions, considera el propòsit i s’actua en concordança. De manera complementària, va explicar que Gloria a banda de ser un clar exemple del que vol veure reflectit, també és molt estricta i compromesa a no deixar passar actuacions que no van d’acord amb el propòsit i valors de Hemper. Una altra competència a ressaltar del lideratge del Gloria és el fer que tothom participi del projecte, tothom té veu, qualsevol pot iniciar un projecte que no està relacionat a priori amb el seu rol, i així neixen iniciatives que poden aportar al propòsit.
John Almandoz i María Aparicio.
Durant l’espai de preguntes i debat, diversos participants van expressar l’agraïment cap als ponents i van emfatitzar el valor de la sinceritat i humanitat en les seves explicacions i projectes. Es va plantejar si el propòsit s’ ha de deixar de banda i parlar de marques amb impacte, i del rol regeneratiu a nivell social i ambiental de les empreses. Una de les reflexions dels ponents va ser que s’ha de continuar parlant del propòsit ja que encara hi ha moltes empreses l’únic propòsit de les quals és el benefici econòmic. Una altra ponent va emfatitzar que les noves generacions valoren més el propòsit i impacte positiu de les empreses, i que hi ha esperança que en un futur ja no s’haurà de parlar del propòsit perquè ja es donarà per assegut.
Participants en el debat.
Un altre tema que es va abordar és com liderar la innovació i el canvi, els ponents van explicar l’aplicació del lideratge situacional, entenent els perfils de les persones de l’equip i veient com aproximar el canvi de manera més personalitzada segons les necessitats i motivacions de cada persona. Una altra contribució interessant va ser sobre com mantenir el propòsit viu a través de regular-se que tots els directius comparteixin l’essència de l’empresa. En el cas d’ISS, l’essència consisteix en l’esperit de servei al client, als equips, als empleats; autenticitat, de conviccions profundes, que són coherents entre el que diuen i les decisions; i humilitat.
Finalment, Neus Vila va presentar el projecte de recerca que l’equip d’IESE Business School està impulsant sobre l’estil de lideratge i les competències necessàries i suficients per crear una cultura organitzativa d’acord amb el propòsit i les contribucions positives. La idea és identificar les competències específiques de lideratge d’ empreses amb propòsit i impacte positiu i desenvolupar una eina de mesurament.
Neus Vila, durant la presentació del cafè amb impacte.
En treballar amb diverses empreses per a la identificació i desenvolupament de l’ eina una altra contribució que s’ espera obtenir és la identificació d’ estratègies, i principals camins a seguir quant al desenvolupament de les competències de lideratge segons la casuística de l’ empresa.
Aquest projecte de recerca neix de les preocupacions i necessitats expressades per diverses B Corps de poder tenir una guia i referència sobre les competències i estils de lideratge més adequats per fomentar una cultura organitzativa i unes estructures d’ acord amb el propòsit de l’ empresa i els impactes positius que vol obtenir. Per tal de contribuir a satisfer aquestes necessitats l’ equip de recerca convida les empreses B Corp que vulguin ajudar a identificar i definir aquestes competències de lideratge específiques del moviment a posar-se en contacte amb nosaltres.
L’esdeveniment va acabar amb converses informals mentre acabem l’esmorzar i ens coneixíem una mica més.
Una possible reflexió comuna es pot expressar com:
Liderar amb propòsit requereix que siguem conscients de l’impacte que les decisions tenen en els altres i que actuem amb coherència i integritat amb la visió més àmplia que ens uneix.